Al
CDIAP es treballa a partir de la teràpia de joc, perquè és una
intervenció que permet treballar els aspectes que es veuen
necessaris amb l'infant de manera dinàmica i divertida, de forma que
aquest vegi el centre com un espai de treball amè i hi on voler
assistir. Cal puntualitzar que el joc fomenta el desig d'aprendre i
descobrir (Fodor i Morán, 2008) i també desenvolupa el pensament i
l'aprenentatge de la distinció entre realitat de fantasia.
Com
deia Rosseau, per aprendre a pensar és precís exercitar els nostres
membres, els nostres sentits, els nostres òrgans, que són els
instruments de la nostra intel·ligència.
Des
d'aquest punt de vista és imprescindible, doncs, reforçar que els
pares també tinguin moments de joc (conduit, no només lliure,. i en
un espai controlat) per reforçar aquestes dinàmiques.
Jugant
amb els jocs adequats per l'etapa evolutiva (Piaget) i respectant les
característiques personal de cada un dels nens/es, desenvoluparan la
natural curiositat que tenen en un context de riure i jocs divertits.
El
joc ajuda al desenvolupament de totes les capacitats generals del
nen, estimula el creixement intel·lectual i emocional i proporciona
una excel·lent salud física. Segons Jean Chateau, «un nen que no
sap jugar serà un adult que no sap pensar».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada